L'espai
Personalment penso que es pot fer psicomotricitat en espais com: el pati de l’escola, el porxo, el bosc, l’aula o el gimnàs. Espais que permeten l’execució de les sessions de psicomotricitat igual que la sala destinada per aquest fi.
Evidentment la pràctica o no en aquests espais vindrà determinada per la disponibilitat que hi hagi, dels materials que es tinguin i de la capacitat que cadascú tingui per elaborar de manera creativa i ajustada els diferents escenaris per a la pràctica psicomotriu.
L’espai és un lloc que el psicomotricista ofereix als infants per facilitar-los la seva expressió motriu, la relació amb el seu propi cos, la relació amb els altres i amb els objectes que l’envolten. Els espais han de resultar atractius i estimulants per tal de que els infants assoleixin els continguts i objectius plantejats a les sessions.
Centrant-nos en el projecte els espais que he utilitzat són la sala de psicomotricitat, el pati de l’escola i el gimnàs.El terra d’aquests dos espais és força dur per tal de proporcionar als infants estabilitat en els seus moviments i que no s’enfonsin.
Es poden crear diferents espais que poden ser fixes durant les sessions i d’altres que poden anar canviant. Alguns espais fixes poden ser:
- L’espai de salt des de les espatlleres, donat que els infants estan creixent i cada cop volen anar conquerint alçada.
- L’espai o racó tou, amb coixins i màrfegues per tal d’afavorir les trobades i relacions amb els altres.
- Un espai amb materials diversos per propiciar el joc pre-simbòlic que s’inicia en aquesta etapa. Podem posar al seu abast robes, caixes, mòduls de construcció, peces toves, piques... .
Alguns espais que poden anar canviant al llarg de les sessions poden ser:
- Una casa.
- Un gronxador.
- Hamaques.
- Construccions de diferents tipus.
- Lianes.
Els diferents espais que s’han creat han d’estar assegurats en tot moment. Hem de tenir la certesa de que aquell lloc és segur i que els infants no corren cap perill de fer-se mal.