Recursos personals

Entenem per recursos personals les persones que ajudaran als psicomotricistes a dur a terme les sessions. L’ideal és que a la sala de psicomotricitat es trobin un mínim de dues persones. El o la tutor/a del grup és la figura de més gran ajuda que es pot tenir. És la figura de referència pels infants, allò conegut. La seva presència, sobretot al inici de les sessions, dóna seguretat als infants, ja que ells es troben amb un espai nou, amb una persona nova i segurament fent una activitat nova també per a ells. A més a més, amb la figura del tutor/a podrem obtenir més informacions dels infants al llarg del curs i ells podran obtenir d’altres al veure com es desenvolupen els seus nens i nenes a les classes de psicomotricitat. Hem de tenir present que tot i que això és per molts l’ideal, moltes vegades aquesta situació privilegiada no ocorre i ens trobem sols davant del grup classe.

Una ajuda externa facilita molt la tasca dels psicomotricistes. Durant els rituals d’entrada i de sortida, ajuda en la tasca de posar i treure el calçat i els mitjons. Durant la fase de joc, quatre ulls veuen millor que dos. El que un no veu, ho veu l’altre. Com també facilita la tasca de muntar i desmuntar material.

Durant la meva experiència al Psicomotricampus, a més a més del monitor de grup, hi havia un ajudant per grup que facilitava el desenvolupament de la sessió. Com que el volum dels grups era bastant reduït, a vegades s’ajuntaven dos grups i hi havia dos monitors i dos ajudants a la sessió. És una situació idíl·lica que no es pot comparar amb la realitat que es viu.