La psicomotricitat a Espanya. Recorregut històric fins a l’actualitat

1945 – Llei d’Ensenyament primari, on semblava que només hi havia cabuda a l’ensenyament intel·lectual. Tot allò relacionat amb la motricitat i l’afectivitat estaven ocults.

1970 – Llei General d’Educació (LGE), sorgeix un canvi en la seva mirada i pretenen buscar la formació integral de l’infant com a persona. Es constitueix una àrea anomenada “expressió dinàmica” que s’impartiria a nivell d’educació infantil i la primera etapa de la Educació General Bàsica (EGB).

Finals dels anys 60 i principis dels anys 70 - El primer centre a Espanya on es va fer psicomotricitat com a contingut o assignatura va ser a l’escola d’educació especial Verge de Fàtima a Terrassa. Era una psicomotricitat vinculada a les alteracions en el desenvolupament dels infants. Al mateix temps que s’instaura la psicomotricitat a Espanya, a França un seguit de mestres d’Educació Física busquen d’altres maneres de plantejar-se les seves classes.

1973  –  la psicomotricitat entra a la universitat a l’escola de mestres de Sant Cugat del Vallès de la mà de Carme Àngel, de manera experimental. Els estudis d’educació Infantil (preescolar) també van instaurar-se a l’escola de mestres. 

1977 – apareixen les primeres directrius sobre psicomotricitat de la mà d’unes Instruccions de la Direcció General d’Educació Bàsica del Ministeri d’Educació i Ciència. Introdueixen un concepte que indica una estreta vinculació entre les adquisicions motrius i el desenvolupament intel·lectual.

1980 – 1r Congrés de psicomotricitat a Madrid.

1980 – desapareix el terme d’expressió dinàmica i l’Educació Física consta com a àrea independent. Destacaré els objectius establers d’aquesta àrea d’Educació Física en l’etapa d’educació infantil: contacte amb els objectes, coneixement i ajust personal, percepció i estructuració tant espaia com temporal. Queda clar, sense cap dubte, que la psicomotricitat s’incorpora dins de l’àrea d’Educació Física.

1986 – reforma educativa. Elaboració d’un anteprojecte de marc curricular per a l’Educació Infantil on sorgeixen a partir dels objectius plantejats tres blocs: coneixement de sí mateix, relacions amb l’entorn físic i relació amb els altres.

1989 i 1990 – sorgeix un document prescriptiu del Ministeri d’Educació i Ciència anomenat Disseny Curricular Base d’Educació Infantil on s’escriu “L’objectiu primordial de l’Educació Infantil es estimular el desenvolupament de totes les capacitats, físiques, afectives, intel·lectuals i socials de l’infant” (MEC, 1989, Vol, 1:EI). Frase que fa evident la integració i normalització de la psicomotrictat en l’Educació Infantil i en els programes que la desenvolupa.

Octubre 1998 – creació de la FAPEE (Federació d’Associacions de Psicomotricistas de l’Estat Espanyol)

2002 – L.O.C.E: Llei Orgànica de Qualitat d’Educació. Tot i que el mot psicomotricitat no aparegui en els documents publicats, la seva essència, filosofia i continguts es troben clarament expressats en la normativa legal.

La psicomotricitat a l’actualitat – La psicomotricitat és present al currículum d’Educació Infantil com la primera àrea de descoberta d’un mateix i dels altres.