L'observació [3]

L’observació és l’eina que el o la psicomotricista té al seu abast per tal de veure tot el que passa a la sala de psicomotricitat i poder ajustar la seva intervenció. L’observació no és un treball que amb dos dies s’aprèn. Observant podem saber que els hi passa als nostres infants. Sabent-ho podem estar a l’alçada de les seves necessitats, podem demanar més d’ells o esperar amb tranquil·litat que algun dia saltin de l’espatllera..

Ens interessa una observació centrada en les potencialitats de l’infant i en les nostres competències per permetre que les potencialitats s’actualitzin.

Què observar, com dur a terme l’observació, en quins moments i situacions, amb quins instruments i sobretot per a què?

L’observació implica una actitud de receptivitat i sensibilitat, una competència per captar i donar significat a l’acció del nen o nena. Observem per comprendre i així poder situar millor la nostra intervenció. La comprensió suposa la recerca de significats i d’intencions en l’acció de l’infant i en la nostra pròpia acció també.

Hem d’obrir-nos a la dimensió de l’autoobservació, aquesta mirada ens ajudarà a la descentració i a la reflexió sobre la nostra pràctica com a educadors i serà una font inesgotable d’evolució professional.

Nivells d’observació:

Primer nivell: Observació inicial de l’infant: descriure les primeres impressiones que es té de l’infant com també les interaccions que es produeixen a les classes, ressonàncies d’afecte.

Segon nivell: Anàlisi sistemàtic de la interacció del nen o nena: parteix de la base d’una sèrie de paràmetres i dimensions que es consideren significatives dins d’un marc de pràctica psicomotriu. Captarem paràmetres que ens parlin de l’harmonia o disharmonia psicoafectiva del nen o nena.

1.- La relació del nen amb sí mateix: cóm és el seu moviment, la seva adequació, el ritme, la seva precisió, l’equilibri, la coordinació, les qualitats en els seus desplaçaments, el plaer o no plaer lligat a aquest moviments i desplaçaments: caiguda, salt, cursa. El to, gestos, lateralitat... . A partir de la vivència de tots aquests paràmetres el nen o nena construirà la seva imatge corporal.

2.- La relació amb l’espai: hi ha espais privilegiats o espais que evita; què projecta a cada espai; s’instal·la en l’espai o simplement està per allà; crea y construeix espais; com són aquest espais; analitzar la progressió que fa amb l’espai: primer diferenciant-lo del seu jo corporal i després relació espaial entre els objectes.

3.- La relació amb el temps: hi ha nens i nenes que no poden estar en un espai durant un temps determinat i d’altres que s’hi queden de forma permanent; d’altres creen temps amb principi i final i són capaços d’ajustar-se a ells.

4.- La relació amb els objectes: què i cóm utilitza el material; la seva capacitat de crear, de transforma; les significacions que construeixen sobre el material; El material i els altres: s’enganxa als materials, els comparteix, elabora amb ells projectes comuns; construcció/destrucció.

5.- La relació amb els altres: amb l’adult: de dependència/independència, de por, d’oposició, de seducció, d’inhibició, y com reacciona a les seves propostes, demandes, al seu contacte, als seus límits i a les seves normes o lleis; reciprocitat emocional: fa referència a la vinculació i al mutu enteniment. Amb els altres infants: relació de cooperació, gelos, imitació, provocació, oposició; com és el seu llenguatge amb ells, si escolta, si explica...

Tercer nivell: elaboració del sentit i de les nostres hipòtesis de treball: és el moment de restituir la dinàmica de l’acció i descobrir el seu sentit; adonant-nos de les relacions entre els paràmetres observats i reconstruint fets i successos a la llum d’alguna teoria explicativa. Algunes preguntes que ens poden ajudar a estructurar i organitzar el sentit en aquest punt: Davant de què reacciona l’infant? Quines són les seves fites, els seus projectes d’acció? Què regula el seu comportament? Quina consciència té de sí mateix? Extreu plaer de les seves vivències? Quins significats construeix sobre el que fa?

[3] García Olella, L. (Febrer 2000).  La observación psicomotriz: transformar la experiencia compartida en comprensión. Propuestas para un análisis interactivo. Entre lineas, nº7 pp 10-14.