Psicomotricitat: què, com, on i per què?

Sandra Aguilà González aguilagonzalezsandra@gmail.com


Projecte d'Intervenció

XI Postgrau de Desenvolupament psicomotor de 0 a 8 anys

Universitat Autònoma de Barcelona

Curs: 2013 – 2014

Què fa el psicomotricista [4]

Més que una narració, m’agradaria fer un llistat de les característiques i aspectes que hauria de tenir un/a psicomotricista.

  • Tenir la capacitat d’observació i d’escolta: comprendre el que l’infant ens està dient durant la sessió i ser capaç de situar-se en el seu lloc.
  • Tenir una bona expressivitat motriu: això vol dir que ha de ser conscient dels diferents mediadors de comunicació que disposa per utilitzar-los de manera ajustada en la relació. Destaquem la utilització de la mirada, de la gestualitat, del cos, de la veu, de l’espai i dels objectes com a base de relació.
  • Tenir la capacitat d’utilitzar diferents estratègies d’implicació en el joc per afavorir el desenvolupament infantil. La col·laboració i l’acord; La sorpresa, en la mirada, en els gestos, en la veu… ; L’afirmació; El reforç; Convidar; La provocació; La contenció; La frustració; La imitació; L’afectivitat; Afavorir l’autonomia; Mantenir la seguretat del grup durant tota la sessió.
  • Tenir la capacitat per elaborar de manera creativa i ajustada diferents escenaris per a la pràctica psicomotriu.
  • Tenir la capacitat de comunicació amb la família i d’altres professionals.
  • Tenir la capacitat de mirar-se.

 

[4] Sánchez Rodríguez, J i LLorca Llinares, M. (Agost 2008). El rol del psicomotrista. Revista Interuniversitaria de Formación del porfesorado, nº 22, pp 35-60.